Fet a Sant Feliu

Dimarts, 5.4.2016 09:30h

Fet a Sant Feliu

Plaça Francesc Macià

La cèlebre frase d’Einstein: “si fas el de sempre no esperis resultats diferents” és perfectament aplicable a la gestió pública. Acceptant la premissa que la principal funció d’un gestor públic hauria de ser resoldre els problemes (ni perpetuar-los, ni crear-ne de nous). 

 

Dijous passat al Ple els veïns de la Plaça Francesc Macià presentaven una moció, per fer un pas més per intentar resoldre un conflicte que fa trenta anys que dura, i que els diferents governs municipals no han tingut l’encert, encara, de resoldre. El conflicte no és altre que la mala convivència a la plaça entre soroll i descans dels veïns; i els problemes greus d’estructura de la mateixa plaça. Una plaça on han col·lisionat tres drets (descans veïns, oci ciutadà, i dret a explotar un negoci). Per nosaltres ha arribat l’hora de redefinir les prioritats en aquest espai concret; sinó per molta millora estructural que s'hi faci no es resoldrà la qüestió principal: el descans veïnal no està garantit. 

 

La moció proposava quatre acords, el primer que no es donin més llicències a l’explotació de terrasses fins que no es resolgui la situació actual (matís important), el segon elaborar una normativa que respecti el descans dels veïns de la plaça, el tercer reparació urgent dels danys més necessaris i el quart crear un espai de trobada entre representants dels veïns, Ajuntament i partits de la oposició per tal de negociar la futura titularitat de la plaça, i la seva renovació.

Recentment l’Alcalde ha valorat aquest punt de l’ordre del dia en el seu bloc http://www.jordisanjose.blogspot.com.es/  acabant l’article amb aquestes paraules: M'estranya molt el sentit del vot d'ERC: el mateix, i exactament amb els mateixos arguments, que el PP, Ciutadans i Veïns, quan estic convençut que no tenen el mateix model de ciutat. I si fos jove i votant seu m’estranyaria molt més encara.” Parèntesis: un govern és feble quan governa en minoria, i quan comença a fer oposició de la oposició. 

Efectivament ERC vam votar afirmativament a tots els acords, la segona part del paràgraf ja són unes llicències massa gratuïtes que es permet. Serveixi aquest article per aprofundir en la qüestió.

 

Primer acord: tema llicències. Si el problema és greu, nosaltres entenem que si, i si el problema s'ha cronificat, nosaltres entenem que si, potser ha arribat l’hora de fer un punt i apart en el camí. No donar més llicències fins que no es resolgui la situació actual. No estem parlant ni de retirar les llicències exiatents ni de no donar-ne mai més. Estem parlant de ser el màxim empàtics amb els veïns; i per tant no multiplicar el problema amb més llicències de moment. La qual cosa ens sembla d’una lògica còsmica, tot i ser joves i encara que qui sigui s’estranyi. 

 

Segon acord: la normativaEfectivament aquest és el punt més delicat de la moció. Per nosaltres la creació de la mesa de negociació de que parla l’acord quatre de la moció ha de ser l’espai on el veïns i Ajuntament i nosaltres com a oposició podem resoldre els dubtes que en aquesta qüestió tenim, que els tenim.

Què fer per no fer el de sempre? Si hi ha una extensa normativa sobre soroll: estatal, catalana i municipal; és perquè fa uns anys es va entendre que la qüestió era important i que afectava greument a la salut de les persones. Es van crear uns mapes de soroll a partir d’unes medicions i es va elaborar tota la normativa. A Sant Feliu tenim el mapa del soroll https://www.santfeliu.cat/common/misc/map_catalogue.faces?smid=22197 i la ordenança municipal reguladora del soroll https://www.santfeliu.cat/documents/67077740-c1c6-4151-91f1-812a813dda0d/Ordenana_municipal_reguladora_del_soroll_i_les_vibracions_i_mapa_de_capacitat_acustica_de_Sant_Feliu_de_Llobregat.pdf

 

Què proposem des d’Esquerra? En primer lloc avaluar tècnicament el problema, com per exemple que s’instal·li un mesurador de soroll de nit a la plaça, entre d'altres.  Òbviament ja és tard, aquesta mesura s’hauria d’haver fet quan la problemàtica estava en el seu grau màxim, com l’estiu passat. Segons la ordenança l’Ajuntament pot declarar zones acústiques de règim especial algunes àrees de la ciutat. Per nosaltres la mesa de negociació hauria de tenir en compte si és factible a la plaça o no aquest extrem; proposem estudiar-ho.

En quins termes ens plantegem revisar la normativa? La Ordenança preveu tres zones de sensibilitat acústica: A zona de sensibilitat acústica alta, B zona de sensibilitat acústica moderada i C zona de sensibilitat acústica baixa. Si observem el mapa de soroll de Sant Feliu, la plaça Francesc Macià té una qualificació B1 i això vol dir “Àrees on coexisteixen sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents”. Dins de les zona A existeix la qualificació A4: “Àrees amb predomini del sòl d’ús residencial S’inclouen els interiors d’illa d’ús residencial exclusiu. Les zones verdes que es disposin per obtenir distància entre les fonts sonores i les àrees residencials no s’assignaran a aquesta categoria acústica, sinó que es consideraran zones de transició.” Dit això; la nostra proposta és que la mesa estudi el canvi de zonificació de la plaça de B1 a A4. El quid de la qüestió és si entenem la Plaça com una illa interior o no; i que pot implicar aquest canvi de criteri. Nosaltres tenim dubtes raonables en aquests extrems per això creiem vital la celebració de la mesa de negociació: per resoldre’ls. El que si què creiem quan parlem de canvi de normativa és que la zona A4 s’hauria de definir millor (per exemple: contemplar places interiors amb ús mixta residencial/activitats, i normativitzar que vol dir això). 

Ens sembla raonable estudiar-ho. De fet en el Ple ja vam fer la proposta que la mesa es reuneixi com a molt tard al maig; i creiem que cal estudiar els extrems que he apuntat. Principalment, per això vam votar afirmativament al segon punt, i al quart. La diferència entre fer el de sempre o proposar noves solucions. 

 

El problema crònic de la plaça es pot resoldre, com he provat d’explicar. Fer-ho o no, només és una qüestió de voluntat política. Nosaltres la tenim, alguns dels que ara governen fins a principis de juliol la tenien. 

 

 

 

 

Llegeix l'entrada al blog