Fet a Sant Feliu

Dimarts, 10.5.2016 08:55h

Fet a Sant Feliu

El PAM (III): el planejament a la riera de la Salut

Una de les accions que té previstes el govern és la de “modificar el planejament a la riera de la salut”. Modificar cap a on? És la pregunta lògica que el document no respon. Sabem però, que la voluntat és fer-hi habitatges, molts habitatges.

Sobre el tram de la Riera de la Salut que afecta aquesta modificació de PGM, és cert que la zona està degradada, és cert que té uns propietaris, és cert que no està dins del Parc Natural, és opinable que l’administració no pugui decidir res, i que no pugui retirar una voluntat expressada en el PAM, que és el què li demanava al Ple; i és cert que el govern deixa una porta oberta a una qüestió si més no delicada.

La proposta d’ERC: amb tot el rigor. L’any 2005, cinc anys abans de la declaració de Collserola com a Parc Natural el Departament de Medi Ambient i Habitatge va presentar l’estudi de mesures addicionals de protecció de la Serra de Collserola. Una de les mesures que proposava aquest estudi era “la redacció d’un pla d’eliminació de fronteres entre el parc i les zones urbanes per incloure zones de transició i trencar aquesta barrera”. Podem debatre si 500 pisos són una barrera o una zona de transició cap el Parc Natural.

El 2008, la Diputació de Barcelona presentava una diagnosi ambiental del Parc de Collserola. Aquesta diagnosi concloïa que “el PEPCo Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola no havia estat capaç de garantir la conservació de la biodiversitat atesa a la destrucció de molts hàbitats del parc amb elevat valor ecològic”. A més, en no promoure zones de transició entre l’ambient urbà i el parc, havia estat incapaç d’evitar el procés de posar fronteres que s’ha anat consolidant durant els últims anys. També sostenia que “el planejament urbanístic no fomenta el pasturatge i el mosaic agro-forestal, molt recomanables per prevenir els incendis forestals. A més, no es tenen en compte els espais adjacents annexionables al parc, per consegüent, aquests espais ecològicament viables esdevenen zones d’elevada pressió especulativa i urbanística”.

Amb la declaració, l’any 2010, de Parc Natural es fa necessària la redacció d’un nou Pla Especial, que substitueixi l’encara vigent PEPCo de l’any 1987. Aquest nou document de planejament esdevé una oportunitat per repensar el Parc i per afrontar els nous reptes d’aquest espai natural enmig d’una gran conurbació urbana.
Que amb el decret de la creació de Parc Natural no en va haver prou per protegir el Collserola és una evidència. Mesures com les que es proposa l’Ajuntament al PAM, no faran més que afegir pressió urbanística a la pressió asfixiant que pateix el Parc en els límits amb tots els municipis.

Des del 2013 s’està treballant per aquest nou Pla Especial. El mes de desembre de 2014, la Comissió d’estudi aprova l’Avanç de Pla Especial, un document que recull els principals objectius i les línies mestres que haurà de tenir el definitiu Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat).
A partir de la diagnosi de l’estat actual del Parc, el document assenyala nou objectius principals. Destaco el que va en contraposició a la modificació del PGM que es proposa en el PAM:
"Espais perimetrals: millorar les condicions de les vores del parc per tal de disminuir els riscos, assegurar la connectivitat ecològica amb els espais lliures de l'entorn, facilitar l'accessibilitat dels usuaris al parc i corregir el caràcter suburbà d'aquests espais.”

ERC entenem que si s’ha de discutir un nou planejament per al polígon de la Riera de La Salut, s’ha de poder discutir si l’espai és annexionable al Parc o no (un cop recuperat), s’ha de poder debatre tenint en compte tot l’exposat; amb tot el que comporta que és molt evidentment: compensacions als propietaris, inversió per a la recuperació d’un espai degradat etc... Però cal remarcar que la pròpia Diputació l’any 2005 aconsellava en primer lloc una moratòria urbanística, i reclassificacions del PGM, en el sentit de desclassificacions urbanístiques en l’àmbit municipal. També proposava promoure l’extinció del model d’urbanització dispersa / ciutat difusa, ampliar els límits del PEPCo, i promoure diverses connexions biològiques, la Collserola – riu Llobregat – muntanyes de l’Ordal seria la connexió que afecta a Sant Feliu. També es proposava crear la figura d’«àrees de transició» i crear la figura d’«espais associats» al Parc de Collserola.

El canvi de planejament contemplat en el PAM 2016-2019 va en contra de totes aquestes propostes de major protecció del Parc. Construir cinc-cents habitatges a les portes del Parc Natural és una clara amenaça pel futur de l’espai, i també un risc pel futur de la Vall de Sant Feliu.
ERC-Sant Feliu proposem que l’Ajuntament de Sant Feliu assumeixi com a pròpies les recomanacions de protecció establertes per la diagnosi ambiental de la Diputació.

Més enllà d’aquestes propostes creiem que és l’hora d’afrontar, entre tots, el futur de la Vall de Sant Feliu. És per això, que proposem un autèntic procés de debat i participació entre agents cívics, particulars, administració i oposició sobre com afrontem el futur de la Vall de Sant Feliu, entesa com espai d’entrada al Parc Natural de Collserola i entesa com espai que ha de connectar, si o si, la muntanya amb el riu; Collserola amb el Llobregat.
Aquesat proposta, ja es va realitzar l’any 2014 al municipi veí de Sant Just, on el futur de la Vall de Sant Just va ser discutit, i se’n va ampliar la protecció. Cal amb urgència un procés semblant a Sant Feliu. Si tenen rigor o no les nostres propostes jutgeu-ho vosaltres mateixos.
 

Llegeix l'entrada al blog