Fet a Sant Feliu

Dijous, 20.10.2016 09:03h

Fet a Sant Feliu

A tots vosaltres

A Feliu Caimarí Sabater, a Joan Cervera Rodrigo, a Jaume Farreras Domingo, a Joan Ferran Carcereny, a Josep Lacombe Expósito, a Jaume Mallol Parladé, a Vicenç Mallol Parladé, a Josep Mangado Coll, a Agustín Montesinos Somoza. Tots ells santfeliuencs executats pel franquisme al Camp de la Bota entre 1939 i 1943, per ser militants d’ERC o de la CNT-FAI. Als 123 santfeliuencs presos durant el franquisme per judicis sumaríssims. A les 78.000 persones afectades pels 81.966 processos oberts a Catalunya entre el 1939 i el 1980, 3.358 d’elles executades. 

Per totes aquestes persones, i per les seves famílies va la proposició de llei aprovada al Parlament per anul·lar tots els judicis sumaríssims del franquisme. Una llei que s’aprovarà pels volts de Nadal.

Una llei que de ben segur no pal·liarà ni un bri el dolor de totes aquestes famílies, però si que suposa el primer pas per recuperar-los la dignitat després de 77 anys tractats injustament com a criminals. L’acte d’ahir al Parlament suposa l’escalf d’una dignitat recuperada. Una llei que com deia Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, “no és una acte simbòlic, sinó una acte jurídic a tots els efectes”.

Aquesta proposició de llei però, no va ser unànime al Parlament. Els hereus de la nit més llarga van tornar a demostrar que la indignitat mai ha canviat de bàndol. Ahir, els hereus legítims van decidir no donar suport a una llei de reparació i dignitat. Els familiars van haver d’escoltar paraules com “deixem enrere el passat, semblem adolescents” o “no entenc el discurs enverinat que s’està fent del diputat del PP. Un discurs que va exaltar als familiars. Familiars que deixaven testimonis com aquest en els passadissos del Parlament: A la meva mare la van detenir perquè va ajudar recollint roba d’abric per als soldats republicans que eren al front. La rapar, li van donar oli de ricí, la van vexar públicament. Va entra a la presó amb 17 anys i no en va sortir fins que en va fer 25. No la van deixar tornar al seu poble.” 

El PP va representar ahir magníficament l’Estat Espanyol que durant quaranta anys s’ha negat a revisar totes les causes obertes pel franquisme, començant pel sumaríssim que va assassinar l’únic President escollit democràticament al món, fins a tots els processos restants. Ja és trist que l’Estat no hagi volgut reparar mai tal injustícia i indignitat, no només anant en contra del sentit comú, sinó també anant en contra de les recomanacions i requeriments de les Nacions Unides, la última el 2014 que pressionava a l’Estat perquè faci polítiques de reparació i de justícia amb les víctimes. El més important d’aquestes polítiques de reparació és que, tal i com sosté Nacions Unides, són la millor garantia de que aquests fets mai més es produiran en el futur.

I és així, com es posen els ciments d’un nou marc polític. Ciments plens de dignitat, memòria i reparació. No hi ha millor manera per començar a vestir una República. A totes les víctimes i familiars, que ningú us llevi mai més la memòria.

Llegeix l'entrada al blog