Eduard López

Divendres, 10.10.2014 11:24h

Eduard López

12 d'octubre: ells són ells i nosaltres som nosaltres

La celebració del 12O te una genealogia ideològica que la vincula a l'espanyolisme més ranci, integrista i reaccionari: nascuda el 1913 amb la inequívoca denominació de Fiesta de la raza i rebatejada com a de la hispanidad pel propagandista ultracatòlic i màrtir de la cruzada Ramiro de Maeztu, va viure la seva etapa de glòria durant la dictadura. Després, un cop consolidada la transició postfranquista, el PSOE de Felipe González, incapaç de generar un imaginari cívic i democràtic espanyol allunyat dels vells mites imperials, va oficialitzar-la per llei el 1987. L'Estat espanyol, doncs, a diferència del que sol ser habitual al nostre entorn europeu, no apel·la simbòlicament a la construcció més o menys heroica de les institucions liberals sinó, ben al contrari, a una essència identitària a preservar.

 

És debades, per tant, que els que es manifesten a BCN per aquesta data, o els que participen als fastos organitzats per la Delegació del Govern espanyol o a les casernes de la Guàrdia Civil, pretenguin donar-nos lliçons de patriotisme constitucional o, fins i tot, de cosmopolitisme. I és indiferent, també, que els qui combreguen amb la hispanidad siguin quatre esbirros d'estètica feixista o la colla aquesta que comanda Joaquim Coll, una nimietat amb ínfules d'intel·lectual al qual, incomprensiblement, la direcció del PSC encara dóna corda com a opinaire més o menys autoritzat.

 

Qui escull una data adopta també la seva herència i significació històriques. I aquí sí que, des del punt de vista dels valors democràtics i de la construcció d'un Nou País fonamentat en una catalanitat moderna, integradora, desacomplexada i oberta al canvi, ells són ells i nosaltres som nosaltres.

 

 

*Il·lustra aquest post una obra d'Andrea Mantegna, Lamento sul Cristo Morto (1490).

Llegeix l'entrada al blog