Carles Vega

Diumenge, 5.2.2017 10:51h

Carles Vega

El galimaties de la Llotja


La Llotja de Lleida és un d’aquells equipaments envoltat de controvèrsies, per la seua conceptualització, per la seua construcció i per la seua gestió.
El concepte d’equipament que ha de fer funcions de palau de congressos, d’auditori i de teatre no és exclusiu de Lleida. Però no és un model que el grup municipal ERC-Avancem comparteixi. I la força dels fets l’ha dut a l’actual situació de difícil viabilitat, per raons que costa d’esbrinar però en les quals estem convençuts que hi té molt a veure l’existència al seu entorn d’un entramat d’empreses i organismes que hi donen molta pompositat, però poca consistència: Centre de Negocis i Convencions, Fira de Lleida, Mercolleida, Fundació del Paisatge Urbà, Fundació del Teatre de la Llotja, Llotja de Lleida SA, Ajuntament de Lleida, els patrons de les fundacions... És allò que tantes vegades ens trobem a la Paeria: molt efectisme i poca efectivitat.
D’altra banda, la construcció de l’edifici va ser un galimaties envoltat de polèmica, ja que anava lligada amb una operació urbanística que suscita –encara ara– dubtes raonables i, a més, el disseny va ser doblement acusat de plagi, tant el del mateix edifici com el de les torres d’habitatges que Catalunya Caixa havia de fer construir al costat. Però això no va ser tot, perquè una de les empreses integrades en la UTE que la construïa va fer concurs de creditors i el cost final de l’obra va gairebé duplicar les previsions inicials.
Més enrevessada és la qüestió de la gestió. Començant per la pròpia titularitat de l’edifici i annexos. La propietat és, en sentit estricte, del Centre de Negocis i Convencions, S.A. (CN&C, SA), una empresa pública participada en un 80% per l’Ajuntament de Lleida i la resta per Mercolleida. I vet aquí la primera roda en aquest engranatge envitricollat: Mercolleida és una S.A. també participada per Paeria. D’aquesta manera, la Paeria és per partida doble a l’empresa propietària del palau de congressos i teatre de la Llotja. Així que és la qui ha de respondre econòmicament en cas que els resultats d’explotació siguin negatius... Patam: topem amb la mare dels ous. Que no són d’or. De cartró, són. Del de pitjor qualitat. Perquè la previsió és que per al 2017 el resultat de l’exercici del CN&C sigui d’1.200.000 euros de pèrdues. I que els ingressos siguin de poc més de mig milió, dels quals 350.000 euros són aportació de l’Ajuntament i 109.000€ haurien de provindre del cànon a pagar per La Llotja de Lleida, SA.
És indiscutible que, tal com s’ha portat la gestió en els darrers anys, el funcionament de la Llotja com a palau de congressos i com a teatre és insostenible. Bàsicament, perquè els ingressos que ha aportat han sigut molt per sota de les expectatives. Ja que, segons va reconèixer el govern municipal a la comissió de la Transparència l’octubre passat, l’empresa concessionària no ha fet la seua feina des del punt de vista de l’organització de congressos i esdeveniments. Qui l’ha d’acabat fent és la pròpia Paeria, mitjançant Turisme de Lleida o Fira de Lleida.
A aquest incompliment de l’empresa concessionària, cal sumar-hi el dels impagaments del cànon (fins acumular un deute amb la Paeria de més de 300.000 €) i el del manteniment d’un servei continuat de restaurant. Per tot això, ja a l’octubre vam exigir la rescissió del contracte amb l’empresa i que, un cop preses les mesures per rescabalar el deute i el perjudici causat per la infrautilització de l’equipament, s’assumís la gestió de forma directa.
Ara, en una reunió feta cuita-corrents i sense cap informació prèvia, el President de CN&C i regidor Rafel Peris ens proposa liquidar el tema acceptant la renúncia de la concessionària i assumint la gestió de la Llotja, gairebé amb nocturnitat. Sense saber quin és l’abast real de l’incompliment contractual de La Llotja SA, ni els danys i perjudicis causats al CN&C i a la ciutat mateixa. Per això, conjuntament amb els grups de CiU i la Crida, hem exigit que es convoqui novament el Consell d’Administració del CN&C per debatre-ho amb tota la informació damunt la taula. I que s’actuï contra l’empresa sortint, per defensar els interessos legítims de la ciutat. Llegeix l'entrada al blog