Lluís Segura

Dimarts, 16.5.2017 19:51h

Lluís Segura

Camil Casanovas, el primer pallasso d’hospital


Al nostre món hi ha una quantitat de persones cada cop més gran que fan feines que són totalment prescindibles. Ho explica Rutger Bregman al seu llibre Utopia per a realistes. Si tota aquesta gent deixàs de treballar, el món no seria ni més pobre, ni més lleig, ni pitjor: Inversors de borsa, advocats, publicistes, són només petits exemples de professions que no generen cap tipus de riquesa, que simplement agafen aquesta riquesa i la mouen d’un lloc a un altre sense que aquesta activitat generi cap tipus de valor afegit.

Per explicar la seva tesi, l’autor d’aquest llibre que no me cansaré de recomanar explica les conseqüències de dues vagues que van tenir conseqüències ben diferents: la dels treballadors de la neteja de la ciutat de Nova York, al febrer de 1968 i la vaga dels empleats del Banc d’Irlanda del maig de 1970. Mentre que la primera va deixar la ciutat sumida en el caos més absolut, la segona no va tenir cap repercussió en la vida dels irlandesos i gairebé va passar inadvertida. Una prova, explica Bregman, de com determinats treballs afecten de manera contundent la vida de la ciutadania mentre que n’hi ha d’altres que són innocus i prescindibles.

I, curiosament, sorprèn que, com més necessària és una feina, més mal pagada està. Si atenem al benefici que aporten a la qualitat de vida dels usuaris, els operaris de la neteja municipal haurien de cobrar deu vegades més que els publicistes o els brokers de Wall Street. El valor que representa la seva activitat per al conjunt de la societat els fa imprescindibles. Tanmateix, és una paradoxa de la nostra civilització, justament, que paguem salaris estratosfèrics per feines que no aporten cap valor.

Hi ha una llarga llista de feines que no sabem valorar pel que representen en quant a benefici general. Els netejadors en són un exemple. Un altre són les cuidadores – en femení, perquè la pràctica totalitat són dones. Un altre són els pallassos d’hospital. Llegeix l'entrada al blog