Josep-Maria Terricabras

Divendres, 8.9.2017 09:15h

Josep-Maria Terricabras

Terricabras: “Considerar delicte penal el que pot ser llibertat ideològica i d’expressió menyscaba la crítica legítima i necessària”

A la majoria d'estats d'Europa, inclosos la majoria dels de la Unió Europea, hi ha lleis que castiguen amb el codi penal delictes de llibertat ideològica i d'expressió. La llei mordassa, aprovada pel govern del Partit Popular en la darrera legislatura a l'Estat espanyol, és una d'aquestes lleis repressives que limiten la llibertat d'expressió i que, en alguns casos, acaben provocant, l'autocensura en periodistes, escriptors i activistes crítics. Per tractar com està aquesta qüestió a nivell europeu, l'eurodiputat per Esquerra Republicana, Josep-Maria Terricabras, ha organitzat una jornada de debat avui al Parlament Europeu, en col·laboració amb les eurodiputades Bodil Valero i Judith Sargentini.

Per a Terricabras, el debat d'avui hauria de ser l'embrió per impulsar una iniciativa europea que descriminalitzi la llibertat ideològica. "És una feina que s'ha d'anar fent país a país però estaria molt bé que hi hagués un estàndard europeu que servís d'orientació i alhora harmonitzés la legislació en aquesta matèria a nivell de la UE", ha dit. "Considerar delicte penal el que pot ser llibertat ideològica i d'expressió menyscaba la crítica legítima i necessària".

L'eurodiputat republicà ha lamentat que a l'Estat espanyol la situació de la llibertat ideològica estigui tan malament. "Preocupa molt perquè és un dels estats europeus que ho ha judicialitzat més tot, i és clar, amb una justícia tan poc independent com l'espanyola això provoca que la ciutadania estigui més quieta, mansa i una part fins i tot espantada". Terricabras també lamenta que el terrorisme serveixi d'excusa als governs per reprimir la llibertat d'expressió.

En la jornada hi han participat Mike Harris, director executiu de 89up, una agència que fa campanyes per impulsar la democràcia; Simon-François Docquir, investigador d'Article 19, una ong que defensa periodistes i la llibertat d'expressió arreu del món; Carme Arenas, presidenta del PEN català; i Guille Martínez-Vela, director d'El Jueves.

Docquir ha obert la jornada dient que només s'hauria d'aplicar la llei quan una crítica o difamació provoca clarament un dany seriós a la reputació d'una persona perquè l'aplicació del codi penal pot comportar unes penes i un estigma que, a més d'injust, s'arrossegaria tota la vida i afecta el perjudicat no només en el seu estat sinó arreu del món.

Harris ha explicat perquè la crítica s'ha de descriminalitzar i treure dels codis penals i, si de cas, restringir-lo al civil. "Aquestes lleis fan que els periodistes i els mitjans de comunicació frenin investigacions per investigar, per exemple, casos de corrupció, davant l'amenaça que se'ls porti als tribunals. Per això és molt important una directiva que descriminalitzi aquestes situacions".

Arenas ha centrat la seva intervenció en les conseqüències que la llei mordassa ha tingut sobre artistes i escriptors i ha criticat que el govern espanyol col·labori amb la persecució d'intel·lectuals d'origen turc crítics amb el govern d'Erdogan, com el suec-turc Hamza Yalçin, detingut a la presó de Can Brians, que podria ser extradit a Turquia després de 18 anys fora del país otomà. "Ens preocupa molt el comportament del govern espanyol, i esperem que aquest malson acabi aviat", ha dit la presidenta del PEN català.

Martínez-Vela ha recordat en la seva intervenció el segrest que va patir el número 1.573 de la revista el 2007 per una caricatura en què es veia els actuals reis d'Espanya. En consonància amb el que havia dit Docquir, el director d'El Jueves ha remarcat que el dibuixant i el guionista que van ser condemnats, avui hi ha països del món en els quals no poden viatjar perquè els consten uns antecedents que els podrien ocasionar problemes. En referència a la llei mordassa espanyola i si els condiciona en l'actualitat, Martínez-Vela ha dit que actuen "com fa trenta anys, com si no existís". Llegeix l'entrada al blog