Josep Maria Loste

Divendres, 10.11.2017 21:14h

Josep Maria Loste

Supremacisme, assimilacionisme i annexionisme

Temps  durs ens  ha tocat  viure  en aquest novembre de  2017. Ja tenim 10 presos  polítics  a les  presons de l’Estat espanyol per defensar  la  democràcia  i  la llibertat. Tenim 10 presos polítics   i  5  exiliats  a les  fermes i  democràtiques terres flamenques. Ara  i aquí ens volen  humiliats  i enfonsats, pretenen que ens  enfrontem  entre  nosaltres i que  -simplement- quedem  inhabilitats,desnonats i  anihilats, però no ho aconseguiran; ara  toca més unitat civil  que mai. De  tota  manera hem de saber  clarament  contra qui cal fer front –sempre  d’una manera  cívica, pacífica  i  democràtica- . El poble  català  ha de  saber que s’enfronta  a un autèntic “monstre” que  és  una barreja explosiva de  supremacisme polític, assimilacionisme  lingüístic i  cultural  i una justícia que represanta el paper que exercien els militars colpistes  d’extrema  dreta  fa  40, 70  o   117  anys.

En aquests  moments  més  que  difícils  hem  de  mantenir  la  calma  i , alhora, disposar d’un  esperit de  dignitat. Per  altra  banda, la  nostra  anhelada  i   estimada Europa–com a  l’any 1936-   sembla  que ens  ha  tornat a  bandejar de  mala  manera.  A  hores d’ara la UE, amb totes  les excepcions  honorables, s’ha  convertit, en relació  amb Catalunya, en una veritable “ mala peça  al teler “. De  tota  manera, cal no caure en el greu  error  de  convertir-nos  en uns “vulgars” euroescèptics; l’esperit i els  valors  democràtics  europeus  ders pares  fundadors (per exemple de Jean Mopnnet  i  Robert Schumma) va molt  més  enllà de l’actual  UE (completament  prostituida, tan políticament com socialment  i sexualment).No hi ha  dubte  que  les actuacions  de   la  ideologia  annexionista  del nacionalisme espanyol  de matriu  castellana ens  omplen  de ràbia, tristor, ira  i  indignació, la qual  cosa  ens  provoca un cert bloqueig. Hem de superar  aquest estat, aquesta situació . Els  catalans si volem  emancipar-nos  d’una Espanya amb  una democràcia  d’ínfima  qualitat hem d’esdevenir  molt  més  racionals  i  cartesians . Ja sé  que per  un poble  llatí  i mediterrani és difícil  convertir-se al cartesianisme  germànic  i al pragmatisme social anglosaxó; però  hem de planificar  molt millor la nostra  tàctica i estratègia i, sobretot, perdre una certa ingenuïtat política, tot sabent que la política i la diplomàcia sempre són matèries  molt complexes. Llegeix l'entrada al blog