Bàrbara Lligadas

Dimarts, 14.10.2014 18:43h

Bàrbara Lligadas

Al marge de la història

El passat mes de setembre vaig tenir l’honor i la responsabilitat d’intervenir en el ple municipal de Viladecans en nom de la secció local d’Esquerra Republicana. Ho vaig fer per argumentar la nostra adhesió a la moció presentada pels grups de CiU i ICV-EUiA que plantejava donar tot el suport a la Generalitat en l’impuls i el desenvolupament de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, prevista pel 9 de novembre. Des d’Esquerra crèiem que era important participar en el plenari (aquesta legislatura no hi tenim representació)bàsicament per tres motius: per fer un debat més polifònic, per explicar el nostre posicionament davant la moció i per animar al PSC a donar-hi suport i a ser coherents amb allò que diuen ser, demòcrates que escolten la ciutadania.

La realitat, no obstant, és tossuda i tal com ja varem veure mesos enrere amb el rebuig a la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat, els socialistes en massa -sense una sola abstenció ni cap vot discrepant- varen votar en contra de la voluntat majoritària del poble català, que demana una cosa tan senzilla i elemental com poder decidir lliurement com vol ser governat.

Ho vaig dir al final de les meves paraules i ho torno a repetir: el PSC de Viladecans ha decidit quedar-se al marge de la història, juntament amb el PP i Plataforma x Catalunya. El nostre Ajuntament és un dels poquíssims arreu del país -es compten amb els dits de les mans- que s’han negat a donar suport al 9N. Fins i tot altres consistoris governats pels socialistes com Gavà, Terrassa o Tarragona, fins i tot Badalona amb el ppopulista Albiol al capdavant, han aprovat mocions a favor de la consulta gràcies a l’abstenció o els vots favorables dels regidors del PSC, representants polítics -aquests sí- que han sabut llegir la transcendència del moment històric que estem vivint.

Lamentablement aquest no ha estat el cas de Viladecans on -un cop més- ha guanyat la fe cega a la línia oficial que marca el nucli dur del carrer Nicaragua o, el que és el mateix, el PSOE de Pedro Sánchez, aquest nou capitost amb velles i conegudes receptes capaç de comparar la independència amb la violència de gènere. A Viladecans guanya la línia Chacón, la que viu del victimisme i d’assenyalar amb una demagògia vergonyant que aquells que se senten espanyols, a Catalunya se senten maltractats; la que deforma la realitat per encabir-la en el seu relat, com l'afirmació que el Baix Llobregat és una comarca maltractada.

Per sort, cada vegada hi ha més veïns de Viladecans que s’adonen de la caducitat d’aquests discursos, dels carrerons sense sortida o de les vies mortes que representen les propostes de reformes federals o de canvis en la Constitució que propugnen els socialistes. Catalunya fa temps que ha canviat de xip, que ha decidit esdevenir la protagonista del seu propi futur i la força de la gent és imparable. A Catalunya, al Baix Llobregat i també a Viladecans. Ara és l’hora!

Publicat al Punt de trobada d'octubre'14

Llegeix l'entrada al blog