Política Cultural i Educació

Dimarts, 13.2.2018 16:30h

Política Cultural i Educació

El final de la guerra al País Valencià: el camp de concentració de Portaceli

L'1 d'abril de 1939 marcà la fi de la guerra, fites d'aquell trist epíleg són l'eixida de l'Stanbrook del port d'Alacant amb els darrers republicans cap a l'exili i la captura als molls de 20.000 persones que esperaven uns vaixells per l'evacuació... que mai arribaren.

Aquest presoners inicien un periple que els hi porta primer al “Campo de los Almendros” —un camp de pas que durà dues setmanes— i d'ací al camp de concentració d'Albatera, on en un parell de setmanes internen desenes de milers de presos, amuntegats, al ras, gairebé sense aigua, menjar, atenció sanitària, insalubritat —els interns feien llurs necessitats en rases obertes— on en un parell de mesos s'omplin de misèria, paràsits, i apareixen les malalties: disenteria, tifus... en setembre la situació espanta a les autoritats franquistes pel possible contagi dels guardians i la propagació exterior mitjançant les visites de familiars. A mitjans d'octubre de 1939 el camp es desmantellat.

Quin fou el destí dels milers d'internats a Albatera? Milers i milers de presos no es volatilitzen de hui per demà: el gruix d'aquella massa de republicans, vençuts, famèlics i malalts —al voltant de 12.000 calcula Marcó Dachs— fou traslladada en vagons de bestiar al “Campo de Concentración de Prisioneros de Guerra de Porta-Coeli” —deia el nom oficial—, tot un sarcasme: “Porta de d'infern” li haguera estat més apropiat... Sense cap dubte el camp més important del final de la guerra al PV on són identificats i classificats al llarg de tres anys tots els presos.

És molt conegut l'afer dels camps nazis, l'anomenada “Solución final” que aplicaren. Qui no ha sentit parlar de Mauthausen, Auschwitz... Això contrasta amb el silenci imposat sobre la “Solución final” que practicà el franquisme a les víctimes de la guerra, com ara el Camp de Portaceli.

Sobre aquesta història tan desconeguda, i per això, l'Associació Stanbrook ha editat un llibre (L'Eixam Edicions) i ha rodat un documental. Amb l'Associació Stanbrook col·labora la Sectorial de Memòria Històrica d'Esquerra PV.



Joan Barres
Sectorial de Memòria i Reparació
ERPV

Llegeix l'entrada al blog