Lluís Perez Lozano. Èpsilon

Dilluns, 24.11.2014 12:22h

Lluís Perez Lozano. Èpsilon

Podemos: què pot significar (i què no) pel procés sobiranista

NOCHE ELECTORAL EN PODEMOSLes enquestes estan confirmant el que qualsevol ullada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona mostra a qui vulgui veure: Podemos està fent forat a Catalunya. I ho està fent en un context en principi tan desfavorable al seu discurs com és el procés sobiranista, en que l’eix nacional està passant com una piconadora per sobre d’aquells que promouen, com és el cas de Podemos, una “tercera via federal” entre la independència i l’actual autonomia.

n

La meva lectura d’aquest fenomen és molt guesswork, però em sorprendria molt equivocar-me: Podemos estaria fent forat en particular al cinturó roig de Barcelona entre persones de 25 a 40 anys, que habitualment o no votaven o votaven PSC (de fet, algunes dades apuntarien en aquesta direcció). I ho estaria fent, al meu entendre, pel mateix motiu que crec que explicaria, en part, que fins i tot al cinturó roig de Barcelona l’independentisme hagi experimentat un creixement substancial durant els últims anys: l’esperança d’un canvi possible enfront de la crisi terminal del règim del 78. La diferència, evidentment, és que Podemos proposa un canvi en clau espanyola i l’independentisme proposa un canvi en clau catalana.

n

Des que Podemos ha començat a aparèixer al tauler català, la xarxa sobiranista 2.0 ha bullit d’interpretacions sobre quin paper jugaria de cara al procés sobiranista. Una bona part d’elles són grans conspiranoies molt en plan sobiranisme 2010: que si agents del CNI, que si quinta columna lerrouxista, que si operació del Grup Planeta per frenar el procés. Una altra part, sense arribar a aquests extrems, ha volgut exagerar aquelles posicions de Podemos que podrien semblar més contràries al procés i minimitzar aquelles més clarament favorables.

n

Al meu entendre, aquestes interpretacions són molt precipitades, i són fruit de la por (comprensible) a que un nou actor com Podemos ens espatlli als sobiranistes una festa que semblava que ja teníem ben muntada. En realitat crec que qualsevol que es miri amb fredor el posicionament de Podemos respecte el procés entendrà que, en realitat, és si fa no fa el mateix que el d’ICV i el d’una bon part de CiU: “dret a decidir sí, consulta sí, independència més aviat no (però admetem independentistes a les nostres files), declaració unilateral d’independència segur que no, reforma federal de la Constitució espanyola sí“. En realitat, en la seva defensa del 9N, Podemos ha sigut força més ardit que més d’un dirigent de CiU.

n

En un altre sentit, però, que veig en Podemos un risc ben real pel procés: que la clau de la majoria absoluta al Parlament l‘arribi a tenir una força que defensi el dret a decidir i alhora s’oposi a un procés unilateral d’independència. Fa dos anys, quan encara estàvem en la pantalla de la consulta, això no hagués estat un gran problema. Avui, quan amb major o menor fortuna ja hem passat aquesta pantalla, suposa un gravíssim problema, perquè ara el dilema és aquest: o emprenem un procés unilateral d’exercici i declaració de la independència, o ho deixem estar. De forma acordada amb Madrid i obeint la legalitat espanyola no és que no assolirem la independència: és que ni tan sols podrem exercir el dret a decidir. Fins i tot amb una majoria absoluta de Podemos al Congrés espanyol (que no crec que arribi), i suposant que Podemos faci honor a les seves promeses pel que fa al dret a decidir (i tenim precedents de mal record), seguirà necessitant dels diputats de PP i PSOE per tirar endavant qualsevol canvi constitucional.

n

Com podem evitar que el fenomen Podemos neutralitzi el procés? És complicat respondre, però crec que podem començar per plantejar la pregunta oposada: com podríem els sobiranistes ajudar Podemos a triomfar al cinturó roig de Barcelona i neutralitzar el procés? Doncs fent precisament el que estan fent una quantitat ingent de blocaires, tuitaires i opinaires que més o menys orbiten a l’entorn de CiU: (1) atacar Podemos amb agressivitat i exageració, ajudant així els que hi simpatitzen, però dubten, a no dubtar en absolut, per pur rebuig emocional a l’atac; i (2) ajudar Podemos en la tasca d’identificar “independentisme” amb “CiU” i per tant amb “corrupció”, “casta” i “retallades”, per exemple amb discursos en plan “o estàs a favor de la llista única encapçalada per Mas o estàs contra el país i el procés.”

n

Ja ho va dir Pablo Iglesias: entre una Catalunya liderada per Mas i una Espanya liderada per Pablo Iglesias, molts catalans preferiran aquesta última. I entre aquests, un 26% són independentistes, segons el CEO. O oferim a aquestes persones una alternativa creïble en clau no només d’esquerres (e.g. revisió de les polítiques de “rescat” de banca privada amb diners públics), sinó de regeneració democràtica (e.g. tolerància zero amb la corrupció, mesures contra l’existència de “portes giratòries”), o aniran passant-se gradualment a Podemos i a les seves franquícies estil Guanyem. I aquests vots, com ja hem dit, acabaran involuntàriament neutralitzant el procés en la seva fase decisiva. Arribats aquí, ja sé el que molts estaran pensant: la CUP. Algú podria pensar que, si a la CUP se li “perdona” el no entrar dins la llista única (cosa que dóna per un altre article sobre dobles vares de mesurar, però en fi…), podria fer la funció de fer de refugi per aquell electorat que vol votar independentista però que mai no votarà res que faci olor a CiU, i molt menys amb Artur Mas de cap de cartell.

n

Tanmateix, si bé el perfil ideològic dels dirigents de Podemos i de la CUP és similar (comunistes, en un sentit ampli de la paraula), no passa el mateix amb els seus votants: segons l’últim baròmetre del CEO, en una escala del 0 (extrema esquerra) al 10 (extrema dreta) els votants de la CUP s’autoubiquen de mitjana en l’1’96, els d’ICV en un 2’94, els del PSC en un 3’77, els d’ERC en un 3’2 i els Podemos en un 3’63. Per tant, Podemos no està competint amb la CUP, sinó amb ERC (i amb Ciutadans, en una altra frontera), per hegemonitzar un espai molt concret: el que ha deixat orfe el Partit Socialista. D’aquí la insistència de Pablo Iglesias en parlar “d’esquerrovergència” i en mirar d’identificar l’independentisme (i per tant ERC) amb Artur Mas. I aquí tornem de nou al que dèiem: em temo que qui, de bona fe, pressioni ERC per a que es dilueixi en una llista única liderada per Artur Mas, estarà ajudant involuntàriament Podemos a neutralitzar el procés. De fet, comencem a tenir alguna que altra enquesta (que cal agafar amb mil pinces, com qualsevol enquesta) que semblaria apuntar en aquesta direcció.

n

Una última reflexió: el risc Podemos no és un risc vinculat només al “què” i al “qui” del sobiranisme, sinó també al “quan” i al “com”. Els catalans que busquen canvis profunds respecte l’status quo polític actual tenen, davant seu, dues opcions: la independència de Catalunya o la reforma d’Espanya. Mentre els defensors d’aquesta última eren el PSOE i IU, la independència semblava l’única alternativa realista: ni el PSOE no era creïble, ni IU no era prou forta. Amb l’arribada de Podemos, molta gent, en especial la que ha arribat a l’independentisme més recentment i amb més reticències, pot recuperar la il·lusió de que la reforma d’Espanya és possible i que, per tant, la independència de Catalunya no és necessària. Una il·lusió que en poc temps demostrarà ser un miratge, però que si aconsegueix imposar-se ara, pot neutralitzar l’independentisme com a projecte de majories per vàries dècades.

n

I el cas és que com més vacil·lem en emprendre d’una vegada la construcció unilateral de la República Catalana, menys creïble resultarà la promesa de canvi de l’independentisme en comparació amb la de Podemos. El rellotge corre, oportunitats així es presenten poques vegades a la història i els tempos no poden estar condicionats a l’agenda personal o de partit de ningú. Tant pel que fa al “què” i al “qui” com pel que fa al “quan” i al “com”, s’estan esgotant les possibilitats de defensar el procés des de plantejaments sectaris. O els sobiranistes anem a conquerir l’hegemonia política al cinturó roig de Barcelona amb els millors instruments disponibles per a tal objectiu, i ho anem a fer abans d’entrar en el cicle de les eleccions espanyoles, o adéu procés. Més val que ens ho anem recordant durant els mesos que estan per venir.

n Llegeix l'entrada al blog