Jordi Solé

Diumenge, 16.11.2014 23:07h

Jordi Solé

A Escòcia, després del referèndum

Aquest divendres i dissabte l' SNP ha celebrat la seva 80a conferència anual a la ciutat de Perth, i com venim fent els darrers anys, des de l'Aliança Lliure Europea hem organitzat una conferència paral·lela sobre l'autodeterminació a Europa. Aquesta trobada del SNP era especial per dos motius. Era la primera trobada del partit amb les seves bases després de l'històric referèndum d'independència del 18 de setembre, i era la trobada que beneïa un canvi en el lideratge del partit i del país. Després de deu anys als capdavant del SNP, Alex Salmond, tal i com va anunciar el dia després de referèndum, ha donat el relleu a Nicola Sturgeon; el mateix relleu, però al capdavant del govern del país, tindrà lloc la setmana vinent.

Al contrari del que hagués pogut semblar en un primer moment, l'SNP ha paït bé i ràpid la derrota en el referèndum. El partit ha gairebé quadruplicat la militància en poques setmanes (passant a ser, amb gairebé 85.000 militants, el tercer partit amb més adherits del Regne Unit); els pronòstics electorals són excel·lents tant de cara a les eleccions a Westminster de l'any vinent com les eleccions al Parlament escocès del 2016; i el nou lideratge femení donarà encara més aire al partit, disposat a seguir treballant per la independència i aconseguir-la en un nou referèndum en el futur. Mentrestant, l'SNP pretén ser un partit decisiu al parlament britànic i no descarten, si les majories ho permeten, donar el proper govern als laboristes a canvi de fer efectives les promeses de més poder (sobretot fiscal) per Escòcia. Fins i tot algunes veus apunten que el proper destí d’Alex Salmond podria ser el Parlament britànic.

Durant l'acte de l'ALE, conduït pel president del SNP i eurodiputat Ian Hudghton, he explicat la situació política a Catalunya després del 9N. Només sentir que venia de Catalunya, els delegats presents a l'esdeveniment, uns 200, han arrencat a aplaudir, demostrant la simpatia i la proximitat de les nostres causes. Els he explicat que malgrat l'èxit del 9N, malgrat el nostre gran gest de dignitat democràtica no fent cas a la suspensió del TC ni a les amenaces del govern espanyol, malgrat les cues als col·legis electorals i el resultat aclaparador a favor de la independència, malgrat tot això, els catalans hem constatat que un referèndum a l'escocesa, a l'estat espanyol, és impossible. Per tant ara, esgotada la via que fan servir les democràcies més fortes, a nosaltres ens tocarà innovar en la política de la secessió. Caldrà que un nou Parlament i un nou Govern, amb un mandat democràtic per fer possible la independència, exerceixin la sobirania, enllesteixin les estructures d'estat indispensables que ens manquen, negociïn amb la comunitat internacional i l'estat i, finalment, declarin la independència i redactin, amb la implicació de tota la societat, la nostra constitució. I això serà tan vàlid com vàlid i vinculant va ser el resultat escocès del 18 de setembre.

Prop de l'auditori on es feia la conferència, una parada del Yes Scotland al mig de l'avinguda comercial continuava reclutant voluntaris per la causa de la independència, com si res hagués passat dos mesos enrere. No hi ha dubte que del procés del referèndum escocès n'ha sortit una Escòcia més forta, més conscient de la seva realitat i de les seves possibilitats. El debat serè, i l'exercici de la democràcia, sempre són bons.

Llegeix l'entrada al blog