Oriol Torras

Dijous, 12.4.2018 17:30h

Oriol Torras

Diu que ara volen parlar...

Aquests últims dies alguns dirigents socialistes, públicament poc, però sobretot en privat, estan començant a mostrar símptomes de desgel per la situació creada a Catalunya. Auguro que en les properes setmanes veurem com intentaran fer-nos creure de nou que la cosa no va amb ells i que volen fer alguna cosa per solucionar un conflicte que troben que és un despropòsit. I en això últim probablement ens posarem d'acord. Però a mi em sembla que han fet tard. Molt tard. Lamentablement tard. Catastròficament tard.
 

En el punt on som ara s'han perdut ja completament els papers: tenim membres del CDR, joves dels nostres pobles, veïns nostres, encausats per terrorisme. I arribats a aquest punt, potser hi ha qui ens vulgui fer creure que no se sap avenir de com s'ha pogut arribar fins aquí.


Però, no ens enganyem, fa molts mesos que es va obrir una caixa de Pandora i es va produir un trencament majúscul que ja difícilment es pot reconduir. Almenys a mi no se m'acut com. I durant tot aquest temps han callat com morts. I durant aquest temps hem vist, a més, com la monarquia corrupta aplaudia amb les orelles, tot prenent part pel costat del règim. I ells callats. I això ha anat així perquè els poders de l'Estat (amb els consens de les principals forces polítiques -ells, per tant-) van fabricar del no res un buit jurídic per fer i desfer a Catalunya al seu gust.


Han suspès l'autonomia sense tenir cap dret a fer-ho. I ells callats. I han bandejat la divisió de poders sense immutar-se. I ells callats. I han encausat 795 persones, han detingut 24 companys nostres i n'han posat 10 a la presó, sense cap sentència judicial. I ells callats. Han tancat webs, intervingut impremtes i prohibit actes públics; han ocupat militarment edificis governamentals. I ells callats. Han fet ús de la força policial contra la població civil amb 52 càrregues i 1.066 ferits, amics i familiars nostres. I ells callats. Han perseguit i sancionat veïns nostres per penjar llaços grocs i cartells als nostres carrers. I ells callats. I ara no accepten ni volen acceptar el resultat d'unes eleccions convocades il·legítimament per ells mateixos, han perseguit impúdicament un president legítim per mig món i s'han inventat un relat sobre la violència que a Europa no creu ningú... i tot plegat amanit amb altes dosis d'arrogància, menyspreu i cinisme. I ells callats. I finalment arriba un dia que la Guàrdia Civil busca un veí nostre per terrorisme.


I ara volen parlar? En sèrio?


Però va, sí, d'acord. Parlem. Només faltaria. Parlarem fins que se'ns eixugui la gargamella. Perquè per això estem. Però, deixeu-me dir d'entrada que no sé pas què dir-los... algú té alguna idea?

Llegeix l'entrada al blog