Josep Maria Loste

Dimecres, 6.6.2018 23:51h

Josep Maria Loste

L’Estat espanyol, la corrupció i la inestabilitat



En  aquesta Primavera de 2018, en què  ja comencen les calorades de debò,  el panorama  polític -català, ibèric  i europeu-   és d’un aclapatrament  monumental ; i,sobretot,  d’una manca de predicció  espectacular Per aquesta  raó, abans de continuar  amb  aquesta galeria  voldria demanar   excuses al lector per  les  dificultats  que  té actualment, en aquest veritable punt d’ebullició políti -català i de tot l’Estat  espanyol- poder  expressar  una opinió  i que  el màxim nombre possible de persones l’entengui..

Doncs si, benvolguts  lectors, es  fa   molt mortificador poder  “parir” un article d’opinió com  la que  llegiu  amb un cúmul tan gran d’incerteses, i contradiccions flagrants,  que tenim  davant nostre. És curiós que   fa unes tres   setmanes  el Secretari Genera  del PSOE  iniciés  una tirallonga  d’insults -amb molta  càrrega de  profunditat- contra el President  de la Generalitat  i els partits que  li  donen  suport  i  en molt  poc  temps aquests  partits   sobiranistes/independentistes  han estat  la  “gran ajuda”  per  començar  a desembussar  la gran brutícia  del  panorama   polític  hispànic.  La  corrupció  a l’Estat  espanyol, desprès  de la primera   sentència  del  cas Gürtel (i  en manquen sis més)  està  adquirint  unes  dimensions  astronòmique, només comparablñe  amb el que va passar a Itàlia a  finals dels anys  vuitanta del segle passat  amb l’anomenada “tangentòpolis”.  De  fet, la corrupció  política  és  la causa  més  important de la inestabilitat  política i econòmica  d’un país. Ara és  demostra   que  tot  allò que es deia  que la construcció de la República  catalana  era  la  causa  de la inestabilitat  i la fugida  d’empreses  era  una gran mentida  manipuladora  per espantar  els  catalans.  El que   realment  provoca  ansietat política  i aclaparament  ciutadà -i que corca per dins la democràcia- és la  impunitat per  lucrar-se d’una manera  tan descarada com  el  que  ha  succeeix en aquest  veritable  bienni  negre  del  PP  2012-2018 . En aquest  cas  la  corrupció  ha anat  de  la  mà  de  l’autoritarisme  neofranquista  i   el centralisme   més ultrajacobí  que  a l’Estat  francès. Llegeix l'entrada al blog