Oriol Torras

Divendres, 3.8.2018 10:45h

Oriol Torras

Mirall trencat: parts, partits i partidismes

Sovint s’acusa les persones que formem part d’un partit de ser partidistes... Últimament, a més, s’utilitza aquest terme amb certa dosi d’acarnissament.

De fet, la brama popular ha establert com a premissa inqüestionable que qui dona la cara per un partit no és un interlocutor vàlid en un debat ideològic perquè està mancat totalment d’imparcialitat, com un adepte cec a una secta, i que està sotmès a les opinions d’un politburó que per definició és sempre contrari als interessos generals; uns interessos generals que, sempre segons aquest relat, estarien representats per allò tan eteri i beatífic de “la veu del poble” o la “gent del carrer”, o a vegades fins i tot et diuen de la “gent normal”, com si la gent dels partits tinguéssim uns carrers només per nosaltres o fóssim anormals o subnormals per definició...

Nego la major i crec que com a societat tenim molts deures pendents en aquest sentit: cal que refem d’una vegada aquests prejudicis tan naïf i entrem de ple en una concepció ecològica de les ideologies. Pensar des de la complexitat representa sempre una pèrdua de confortabilitat per qui està acostumat a termes de blanc i negre. Però rebutjar per sistema l’opinió que es genera des dels partits polítics és fer el joc a l’statu quo de torn. La planificació de l’opinió pública organitzada a gran escala existeix. I qui cregui que és un lliurepensador només perquè no pertany a cap partit polític és que probablement ja ha comprat un relat construït i no se n’ha ni adonat.

Malfieu-vos d’aquell que us diu que no és de dretes ni d’esquerres, ni dels uns ni dels altres; pregunteu-vos a qui beneficia el discurs d’aquell que diu que parla en nom del poble i que no té part en res. O bé és un il·lús (i, per tant, una persona manipulable), o us està venent un nou partidisme encobert.  

Si en ciències de la informació ja hem acceptat que no existeix l’objectivitat absoluta, si en les ciències socials i les humanitats ja hem après que l’observador canvia la realitat observada, per què en política seguim creient que ser part és un problema? La realitat és un mirall trencat i cadascú en té un bocí. Reflexionem-hi pausadament: la part i el tot, el partit i la totalitat, el partidisme i el totalitarisme... No us grinyola res?

Una abraçada fraternal a tota la gent honesta que s’organitza políticament en partits, en sindicats, ens associacions i en ONG, i que treballa dia a dia per un món, un país i un poble millors. I bones vacances tothom! Llegeix l'entrada al blog