Carles Vega

Divendres, 3.8.2018 13:55h

Carles Vega

Andorra, l'escapada


A principi d’aquest mandat, Àngel Ros feia mans i mànigues per aconseguir l’alcaldia. Un any abans d’acabar el mandat, ha fet i desfet per deixar-la. I ha hagut de ser Pepe Borrell, el ministre més rematadament unionista i ple d’autoodi, qui li ha regalat una jubilació que, en comptes de ser daurada, sembla més aviat de llautó... Amb tots els respectes per l’únic Estat que té el català com a llengua oficial. Perquè la veritat és que la portada que vam veure fa uns dies a la premsa local semblava més aviat de 28 de desembre: Ros, el pròcer del catalanisme al PSC i plenipotenciari alcalde de Lleida, ambaixador d’Espanya a poc més de 155 km de Lleida (això sí, amb el gendre col·locadet a la Subdelegación, així podrà fer de cap dels qui peguen els malèfics independentistes). De voler les olimpíades per al país als Pirineus a viure olímpicament al país dels Pirineus. Rememorant aquella campanya promocional de fa uns anys: Andorra, l’escapada.

Quin llegat deixa? Doncs poca cosa bona. Sap greu, sincerament. No per ell, sinó per Lleida: gairebé 15 anys d’alcaldia exercida cada cop més sovint amb tics autoritaris, opacitat i política de l’aparença (corregida i augmentada per l’abús de cotxe oficial amb escorta). I aquest mandat, que havia de dur aires de canvi a l’Ajuntament –una Paeria molt més diversa i sense majoria absoluta– Àngel Ros va enginyar-se el pacte de la vergonya amb C’s per aferrar-se al càrrec i per manar amb tranquil·litat... A canvi de donar via lliure a aquests neofalangistes i fotografiar-s’hi brandant entusiastament la rojigualda.

El resum d’aquests tres anys: relegació del català (punt essencial del pacte amb Ciudadanos), esquena a la ciutadania l’1-O, suport al 155, manteniment dels carrers franquistes, negació dels presos polítics i exiliats, endeutament i ofec financer de la Paeria, despeses supèrflues, contractació opaca, incapacitat per reflotar Parc Tecnològic i EMU, incompliment continuat d’acords i de la paraula donada, manca d’habitatges socials, deficient servei a les persones, privatització de serveis públics i socials, revisió sense consens del POUM, abandonament del comerç local i llum verda a grans superfícies, deixadesa amb els mercats municipals... I, per tal d’apuntalar encara més la seua tranquil·litat, va recórrer a la mala praxi –una més– Llegeix l'entrada al blog