Isaac Albert

Dijous, 13.9.2018 09:45h

Isaac Albert

Ajuntament Neutral

Deia Josep Pla que l’adjectiu és el fonament del llenguatge, allà on t’has d’esforçar més per descriure les coses de forma precisa. És per això que, ara que ja ha començat el curs polític amb força, què tenim al davant uns mesos on totes i tots parlarem (espero que molt) sobre la nostra ciutat i podrem decidir novament el futur polític de Terrassa, vull proposar un senzill exercici. Dues preguntes senzilles: Amb quin adjectiu descriuries Terrassa? I, a futur, amb quin adjectiu t’agradaria definir-la?

No és un exercici fàcil. De fet, segurament, tots triaríem la nostra pròpia forma de descriure la ciutat. El govern del PSC, per exemple, darrerament s’ha aficionat a dir que l’Ajuntament, com a institució que representa la ciutat, hauria de ser “neutral” i que, de pas, l’espai públic també. I, sincerament, no crec que hi hagi cap forma més desencertada de descriure l’Ajuntament o la ciutat que qualificant-lo com a neutral.

Per entendre’ns, podria arribar a pensar que potser es refereixen a una forma de fer política. Per exemple, si ser neutral vol dir presentar-te a unes eleccions com a PSC i, quan t’escullen, oblidar-te que la “S” ve de Socialista i la “C” de Catalunya podria arribar a entendre moltes coses. Vés a saber, pot ser que vulguin un Ajuntament neutral és una forma d’explicar que en els darrers 40 anys el PSC hagi anat governant aquesta ciutat fins a caure en la grisor absoluta, sense un programa polític ni un projecte per a la Terrassa futura...

No, un Ajuntament no és neutral. I els carrers i l’espai públic, menys. Perquè l’Ajuntament el voten les persones i té la seva raó de ser en representar a la ciutadania i respondre al present i al futur amb un pla de futur on els adjectius i els matisos no sobrin.

Per exemple, si preguntes a la gent un adjectiu per descriure Terrassa i et diu “bruta”, podries considerar potser que és un punt excessiu, però si moltes persones coincideixen, t’evidencia un problema. Clar que, com Ajuntament, pots ser neutral i dedicar-te només a gestionar les escombraries com a fet el PSC qualificant les crítiques de malèvoles o, per contra, fer política i obligar a abordar el problema com farem el dia 18 de setembre amb un Ple extraordinari. I, ves per on, quan poses l’adjectiu sobre la taula comencen a aparèixer solucions.

El mateix podríem dir de temes com la segregació escolar del qual, a inicis de legislatura, se’ns va dir des del govern municipal que era un tema “delicat” i, a força d’evidenciar que ens hi va el futur dels terrassencs i terrassenques més joves ha passat a ser un tema “urgent”. Adjectius que canvien a força d’esquerdar la neutralitat.

I és que un Ajuntament, un govern municipal, té l’obligació de governar per tothom, sigui del color que sigui, sense distincions ni privilegis, però sempre amb la premissa clara i concisa de representar a la ciutat i assegurar un projecte de futur que respongui a les aspiracions i necessitats del seu veïnat.

I jo, ho tinc clar. Jo no vull un Ajuntament neutral. Si vull un adjectiu que governi aquesta ciutat i la defineixi és el de republicà. Perquè, com acostumava a fer Pla, no hi ha millor forma de descriure les coses que amb tres adjectius precisos i República implica llibertat, igualtat i fraternitat.
I així vull que sigui Terrassa, una ciutat on el seu govern municipal no es qüestioni la llibertat en l’espai públic, per expressar qualsevol idea, per mostrar qualsevol símbol, sempre respectuosa i pacíficament. Una ciutat feta de ciutadans lliures, totes i tots, i on no permetem que cap persona de Terrassa sigui empresonada o exiliada per motius polítics.

Així vull que sigui la meva ciutat, un espai on la igualtat i la justícia social es persegueixin amb un projecte de ciutat definit i on la reivindicació de les necessitats i oportunitats futures es defensi arreu i no només allà on no governa el PSOE o els seus socis. Una ciutat on el feminisme no sigui només un cartell, on les persones refugiades no depenguin de quotes i on la neutralitat no oblidi que cal treballar per assolir llum, aigua i casa per tothom.

Així vull que sigui la nostra ciutat, una ciutat fraterna, on tingui cabuda tothom i on ningú sigui enganyat quan li parlen de neutralitat i en realitat volen que comprin silencis.

Jo, ho tinc clar, calen adjectius positius per aquesta ciutat i, jo aposto per Terrassa republicana.

Llegeix l'entrada al blog