Carles Vega

Dilluns, 15.10.2018 15:01h

Carles Vega

Lluís Companys, un any més sense restitució


El 15 d’octubre de 1940 va ser afusellat el president Lluís Companys, després de ser sentenciat en un consell de guerra sumaríssim sense cap mena de garanties processals. L’única sentència d’aquest tipus a un president d'una nació democràticament escollit a la història d’Europa. Un crim d’Estat. I, malgrat que ERC ha exigit repetidament la seua anul·lació i la reparació de l’honor del president Companys, l’Estat Espanyol s’hi negat altres tantes vegades.

Companys va ser processat i condemnat sota l’acusació d’haver sigut president de la Generalitat i ministre de la República espanyola. En un judici, doncs, per raons polítiques i on l’Estat espanyol, a través d’un sistema judicial corromput, va aplicar tota la seua força venjativa contra un home que es proclamava defensor dels valors universals de la pau, de la democràcia i de la justícia. I sempre els diversos governs espanyols s’han negat a anul·lar el judici perquè han considerat que s’atenia a la legalitat vigent del moment. I, malgrat que el govern de Pedro Sánchez es va comprometre a assumir la enèsima petició d’ERC per restituir Companys, encara no hem vist cap moviment.

Fa molt temps que el nostre grup municipal –i el nostre partit, en les institucions on som presents– portem reclamant la restitució de la memòria del president afusellat, com també la de milers de víctimes assassinades pel franquisme de totes les nacions i pobles de l’Estat Espanyol. Hem portat diverses iniciatives perquè tant les víctimes del franquisme com els funcionaris de la Paeria depurats sota aquest règim dictatorial vegin restituïda la seua dignitat. Així, el ple municipal de setembre de 2016 va aprovar una moció d’ERC-Avancem donant suport a l’aprovació de la llei del Parlament per a la reparació jurídica de les víctimes del franquisme. I el ple d’estat de la ciutat de 2017 va aprovar una proposta de resolució presentada pel nostre grup . En el primer cas, PP hi va votar en contra i Ciudadanos s’hi va abstenir; en el segon, PP s’hi va abstenir. Això és el que hi ha a la Paeria de Lleida. Mentrestant, hi ha franquistes lleidatans que van col·laborar en les morts i les depuracions que tenen el seu nom a les plaques dels nostres carrers... I els funcionaris depurats i les seues famílies esperant que se’ls restitueixi la dignitat i que se’ls reconegui la injustícia patida.

La memòria de Lluís Companys, la memòria de tanta gent assassinada o depurada no pot continuar sent denigrada per un Estat, encara ara que passa per ser democràtic, per la seua adscripció política. Per una justícia que, encara ara que passa per ser independent, actua en l’àmbit reservat a la política. Per uns governs que, encara ara que passen per treballar pel bé de tota la ciutadania, porten als tribunals les actuacions i les resolucions polítiques. Sota el franquisme i ara. Ara també, en una monarquia que no ha tingut mai una posició políticament asèptica i que molta població catalana ha sentit hostil, retrògrada i opaca.

Passem un altre 15 d’octubre sense la restitució de la memòria del president Companys i la de milers de persones afusellades, perseguides i depurades pel franquisme. A Lleida, el nou alcalde Larrosa volia donar una imatge diferent, distanciada de la de Ros. De moment, com amb Ros, no s’ha fet res per restituir la dignitat dels funcionaris depurats pel franquisme. I, malgrat les bones paraules, en el darrer ple municipal l’equip de govern va votar en contra d’una moció de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme (de la qual ERC forma part) per la retirada dels noms franquistes dels carrers. Un altre "no" de l’alcalde i el seu govern i socis. Llegeix l'entrada al blog