Bàrbara Lligadas

Dimecres, 24.10.2018 22:45h

Bàrbara Lligadas

Dret a la ciutat

Tal com recullen les Nacions Unides, les persones que vivim en entorns urbans com Viladecans tenim dret a la ciutat. És un concepte encara absent a les lleis del nostre marc jurídic però cada vegada més present. Aquí i allà proliferen accions col·lectives orientades a la construcció del dret al barri i a la ciutat com el Sindicat de Llogaters a Barcelona que lluita per un lloguer just.

Des d’ERC compartim l’ideal d’una ciutat per tothom, amb igualtat en l’ús i el gaudiment, amb inclusió i garanties perquè tots els habitants, tant de generacions presents com futures i sense discriminacions de cap tipus, puguin crear ciutats justes, segures, sanes, accessibles, assequibles i sostenibles, amb prosperitat i qualitat de vida. L’últim exemple el tenim amb la moció sobre habitatge que vam pactar amb els partits a govern durant el Ple municipal de setembre: preveu, entre d’altres, convertir locals buits a peu de carrer en sòl residencial protegit, exceptuant els trams més comercials.

Ens cal dotar les polítiques públiques urbanes, doncs, d’un enfocament més centrat en els drets humans. Hem d’entendre la ciutat com un sistema i interpretar els drets de la població d’una manera integrada. Perquè els drets en la ciutat estan interconnectats i cal protegir-los des d’aquesta premissa. Per exemple, quan prenem decisions en urbanisme o habitatge (Pla de Llevant), sobre il·luminació de carrers, sobre aparcament o equipaments escolars, d’una forma o altra, estem afectant el dret a l’habitatge digne, al medi ambient, al paisatge, a la llibertat de moviments, a la seguretat personal, a la salut o a l’educació en condicions d’igualtat. Cal ser-ne conscients.

Per això és necessari repensar de dalt a baix l’organització administrativa de l’Ajuntament. Perquè el dret a una bona administració -obligació de tot decisor públic- significa també garantir el dret a la ciutat. Cal una visió més plural i interconnectada, deixar d’enfocar les diverses àrees de gestió al consistori com a compartiments estanc, aïllades unes de les altres. Hem d’assumir la ciutat com un bé comú, sobre el qual existeix un dret (també deures) per part de tots els seus usuaris. Per això apel·lem a l’apoderament de la població, una població desperta i involucrada en fer un Viladecans millor per tots. Ho vàrem viure amb la reacció dels veïns de les cases històriques de l’avinguda de la Generalitat i amb els petits i mitjans empresaris quan la polèmica reforma del Polígon Industrial del Centre. També amb l’actitud cívica i pacífica dels milers de veïns que van votar al referèndum de l’1 d’octubre de 2017 malgrat la violència i intimidació de l’Estat. Avui, com llavors, seguim convençuts de la força de la gent.  


Llegeix l'entrada al blog