Oriol Torras

Dijous, 22.11.2018 13:30h

Oriol Torras

No al pressupost: reciprocitat

Al llarg de l’actual mandat, hem tingut diferents posicions respecte els pressupostos municipals. El nostre posicionament ha vingut donat sempre per la recerca de l’equilibri entre la nostra voluntat de facilitar la governabilitat de la ciutat i la d’acomplir al màxim el programa electoral pel qual vam ser votats aviat farà 4 anys.

El 2015 vam encetar la legislatura abstenint-nos. En aquella ocasió ho vam fer perquè vam interpretar que el clima de diàleg entre els grups municipals era procliu a l’entesa i, per tant, amb aquella abstenció i un esforç d’empatia fins llavors inèdit, obríem la porta a arribar acords per a l’any següent.

El 2016 vam votar que sí a canvi del compromís del govern de portar a terme una llista de 6 punts que vam pactar conjuntament: la peatonalització de la Plaça Santa Magdalena, un projecte per atraure inversió per a Esplugues, la construcció d’un Casal d’Entitats, un pla estratègic i integral per al comerç local, explorar un projecte per a les Caves Maguerite i la creació d’una comissió per a la introducció de clàusules socials en la contractació pública.

Doncs bé, 2 anys després d’aquell acord, el més calent és a l’aigüera. A data d’avui, només s’ha acomplert -finalitzat- la peatonalització de la plaça Santa Magdalena, de la qual estem molt orgullosos perquè entenem que, amb molt poc pressupost i retirant els cotxes de la plaça, la ciutadania ha guanyat un espai cívic que abans no tenia. Dels altres punts, alguns s’estan acabant, d’altres estan en procés de planificació, la comissió es va reunir un sol cop ja fa temps (i no ha fet res), i d’altres punts no s’han ni començat. Es dona la circumstància que els temes que estan més verds són precisament els que no necessitaven cap partida pressupostària per tirar-se endavant. Només feia falta voluntat política.

2 anys. 6 punts. 1 compliment.

Entenem perfectament que el govern municipal té les seves prioritats polítiques i que aquestes no tenen perquè coincidir amb les prioritats del nostre grup municipal. No passa res! Ens sembla legítim i no hi tenim res a dir: ells governen i nosaltres no. Però a la vegada, entenem que el fet que no prioritzin els 6 tristos acords que tenen amb nosaltres és el signe inequívoc que, de fet, no necessiten el nostre suport, ni el valoren. I per tant, segur que és igual de lògic i legítim que no els el donem. I així ha anat. Ni l’any passat ni aquest. Quid pro quo, no?

 
Llegeix l'entrada al blog