Bròquil is over

Diumenge, 4.10.2015 15:23h

Bròquil is over

Enraonem més que no pas parlem

En el lèxic de la nostra llengua s'hi reflecteixen la nostra manera de ser, de pensar i d'actuar. Si volgués ser pedant posaria el típic exemple de l'esquimal que pot diferenciar no sé quantes varietats diferents de blanc -com si jo en sabés res del que fan els esquimals-, però prefereixo centrar-nos en un cas molt més proper a tots nosaltres -tot i que també m'agrada fer-me el pedant de tant en tant-.

Sic. DIEC2 (http://dlc.iec.cat/)
El diccionari normatiu defineix el verb enraonar com un mer sinònim de parlar, discutir i examinar. Això no obstant, notem en aquest un matís diferent dels sinònims que el DIEC2 ens ofereix: enraonar deriva de raó. Ço és, enraonar enllaça en un sol concepte tot allò referent a la parla, el diàleg, la discussió -en el sentit anglès de discuss-, i l'examen amb el raonament, la reflexió i el pensament.

En un moment donat, la nostra llengua ha cregut convenient l'aparició d'un verb que fes referència a la llengua oral -però no a les converses frívoles- i al pensament -però no a aquell espontani i poc premeditat-. Hem tingut la necessitat de crear un verb per definir una conversa assenyada, processada per la raó abans de ser evocada als quatre vents. Si la nostra llengua demostra aquesta maduresa de comportament, com pot això no ésser simptomàtic d'un estat general estès pel país, un savoir faire propi? Fa anys que sento a parlar del seny i la rauxa amb orgull per part de molts catalans: crec que a casa nostra la balança s'ha decantat pel seny.

És evident que un poble que cerca la llibertat i emprèn aquest viatge tan difícil d'una manera tan assenyada, pacífica i democràtica no pot ser altre que aquell que ha necessitat el verb enraonar per definir un estat -potser fins i tot mental- que avui en dia ens és característic -i ho hem demostrat aquestes darreres quatre diades-.

No ens agrada parlar en va i sense raons, és per això que necessitem enraonar: això ens defineix com a poble i ens ajuda a avançar. Els catalans enraonem més que no pas parlem.
Llegeix l'entrada al blog