Lluís Segura

Dilluns, 14.7.2014 09:48h

Lluís Segura

Cita a cegues amb el CV

A principis d’any, un dels despatxos d’advocats amb més prestigi a la Gran Bretanya informava que havia adoptat una nova política de contractació que havia de revolucionar el món dels recursos humans: El CV cec, que així l’anomenen, pretén eliminar els prejudicis envers aquells candidats que provenen de les universitats considerades ‘de segona’. Un responsable de la firma assegurava al diari The Independent que el seu objectiu era ‘no deixar perdre el talent, encara que aquest no provingui d’Oxford o de Cambridge’.

La metodologia és prou simple: en la darrera fase d’un procés de selecció de personal, l’avaluador no ha de saber de quina universitat prové el candidat, ni si és home o dona, quina edat té o on viu. D’aquesta manera, la seva avaluació s’haurà de basar exclusivament en les competències descrites, més enllà de possibles prejudicis per part de l’avaluador.

Aquí, algunes associacions d’aturats majors han reclamat que l’Administració posi en marxa mecanismes per tal d’exigir les empreses que apliquin iniciatives d’aquest tipus.

El cert és que el mercat de treball no ajuda les persones majors. Un professional acomiadat amb 45 anys o més té molt poques probabilitats de tornar a trobar feina. El futur que li espera és el d’una jubilació forçosa i anticipada. Jubilació, tanmateix, amb molt poques garanties de retribució.

No només els prejudicis d’edat penalitzen els aturats majors. Hi ha altres mesures que amb molt poc esforç per part de l’Administració suposarien un alleugeriment important del patiment d’aquestes persones. En aquest sentit, l’Associació d’Aturats Majors de Balears (AMPEB) han reclamat que s’acceleri el cobrament dels ajuts per transport que suposadament han de rebre aquells aturats que s’inscriuen a cursos de reciclatge i formació. Molts d’aquests cursos duren mesos i els ajuts no es cobren fins que acaba el curs. De vegades fins i tot molt més tard. Això suposa que l’aturat, que potser ja ha esgotat tot el període de prestació, ha de fer front a despeses de transport que no rescabalarà fins al cap de molt temps.

Encara que el Govern Español s’entesta en fer-nos creure que estam sortint de la crisi (i, de pas, que la mare de Déu nom Joana), la realitat és que les persones que no tenen feina, siguin joves o grans, pateixen molt. Tanmateix, posem-nos a cobert, ja que les coses poden anar a pitjor: aquests darrers dies, els il·luminats de la FAES acaben de demanar que es suprimeixi el salari mínim interprofessional, al qual consideren massa elevat quan es compara amb la mitjana dels països de la OCDE (és clar, el salari mínim a España és superior a Mèxic, Turquia, Corea del Sud o Austràlia, tots ells països membres d’aquesta organització). Gairebé al mateix temps, el ministre Montoro anuncia un nou endarreriment en la revisió de la financiació autonòmica: Balears continuarà essent la CA que més aporti a la caixa estatal i la que menys rebi, i gràcies als nostres imposts el govern d’Extremadura es permetrà el luxe de rebaixar, un cop més, el seu tram autonòmic de l’IRPF.


Mentre que els que haurien de parlar callen (com és el cas del president Bauzá, que se’n guarda ben molt d’enfrontar-se a Madrid per la defensa de les Balears), els qui estarien més guapos calladets (el senyor del bigoti i la seva panda) no paren de dir bestieses. De vegades, hom no pot deixar de pensar si és el CV o si son els grans pensadors de la FAES els qui s’han posat ‘cecs’ amb alguna substància políticament incorrecte.
Llegeix l'entrada al blog